El tractament i la formulació (forma farmacèutica) d'un fàrmac pot afectar importants propietats farmacèutics, com puresa de forma (si la droga conté contingut polimòrfic o amorfa, que podria fer-ho menys manera terapeutica actiu), característiques de dissolució, l'estabilitat química i física i biodisponibilitat. Encara que actualment no és àmpliament utilitzat per a la caracterització de formulacions farmacèutics, l'espectroscòpia de d'estat sòlid ressonància magnètica nuclear (NMR) és una tècnica poderosa que és útil per estudiar els materials farmacèutics. Perquè l'espectre per a cada forma amorfa polimòrfic sovint és únic, el mètode de NMR fa que sigui possible identificar l'estat de la droga, així com els ingredients inactius utilitzats en les drogues (excipients). Pics de excipients són en general en una regió diferent (canvi de química o de la freqüència) de l'espectre de NMR, que són els pics de drogues.