La classe d'animals formada per les aus. Els ocells moderns es caracteritzen per ser de sang calenta, emplomallat (homeothermic), i bípede (dues potes) amb l'extremitat anterior modificats en una ala que, juntament amb les plomes de la cua s'adjunta a la cua curta, forma el mecanisme de vol i per tenir un molt alt rendiment metabòlic. Una caracterització, tanmateix, com amb qualsevol grup de vertebrats, té per les formes de vida i la majoria dels membres de fòssils d'aquesta classe, però és borrosa pel Registre fòssil principi, que conté les espècies amb característiques més a prop d'aquells dels avantpassats rèptil d'ocells.

Les plomes d'ocells són modificacions lleugers de la pell exterior posseir notables qualitats aerodinàmics. Que serveixen no només com les superfícies per generar lift i l'impuls i com una superfície exterior aerodinàmica del cos, sinó també com l'aïllament de mantenir l'alta temperatura. a més a més, les aus tenen ossos buits, lleugers; un pulmons sistema ia través de flux d'aire ben desenvolupat-sac; un wishbone o fúrcula (fusionades clavícules); i una mà reduït a tres dígits (equiparable als dígits 2, 3 i 4 de la mà humana).

Aus més probable és que han evolucionat d'un avantpassat dins el gran grup dels rèptils diàpsids antiga coneguda com arcosaures (incloent-hi caimans, serps i llangardaixos i dinosaures, entre d'altres). No obstant això, debat encara es centra en si les aus es deriven de dels arcosaures basals de valors o va sorgir més tard directament des dels dinosaures teròpodes posteriors i més derivats (carnívors com l'al·losaure i Velociraptor). Teoria de l'últim guanyat suport amb el descobriment de fòssils des de finals de l'Era Mesozoica ("edat dels rèptils") que alguns investigadors va informar que els dinosaures emplomallats; no obstant això, altres investigadors que eren ocells que ja havia es va convertir en segon lloc au no voladors i representen "Mesozoic kiwis.\